Defensem el país perquè no és pràctic viure en un entorn deteriorat. Ni ètic transferir-lo fet malbé. Aquesta llarga i cansada guerra serà guanyada per a tots o perduda per tothom. Així de simple. Es tracta, purament, de viure i deixar viure. Ens en sortirem, potser.

RAMON FOLCH I GUILLEN

26 de juliol del 2009

Noves dades de cria d'Arpella Vulgar i d'Esparver Cendrós a l'Albera

Ja feia anys que s'observaven exemplars tant d'Arpella Vulgar (Circus aeruginosus) com d'Esparver Cendrós (Circus pygargus) a la zona de l'Albera en dates que podrien ser perfectament de cria. Però no s'havia passat mai d'aqui, mai se n'havia pogut treure l'entrellat i no es podia anar més enllà del simple recull de dades en època de nidificació. Enguany però, hem estat de sort i hem pogut comprovar la nidificació segura d'ambdues espècies. En el cas de l'Arpella feia més temporades que se l'observava i estàvem ja des de feia temps en el que es considera "cria probable", però fins a enguany no s'havien pogut arribar a observar els polls volanders. D'altra banda, l'Esparver Cendrós només havia estat observat en dates adients un parell de temporades anteriors. Uns quants anys enrera una parella havia criat a prop, però no ho podem incloure dins del que seria l'àrea geogràfica que ens ocupa. Finalment, han estat una parella de cada espècie les que han criat amb èxit a l'Albera. A continuació es relacionen una sèrie d'observacions amb les dates en què varen tenir lloc:
Arpella Vulgar (Circus aeruginosus):
S'observa ja des de mitjans de primavera una parella sobrevolant vàries zones amb hàbitat adient. En algunes ocasions se'ls veu entrar o sortir de dins de la vegetació, però en diferents punts i prou allunyats entre sí...
Finalment el 13/07 s'observa la femella alimentant un dels polls ja volanders.
El 16/07 es pot comprovar que són almenys 2 els polls que ja volen.
Després d'uns dies deixen d'observar-se a la zona, éssent l'última observació del 17/07.
Esparver Cendrós (Circus pygargus):
A mitjans de Juny s'observa un mascle adult caçant en una zona de cereals en dues ocasions.
El 22/06 s'observen un mascle i una femella volant junts en una zona amb hàbitat adient per a l'espècie. S'avisa el company Ramon Fortià, que en duu a terme un seguiment a l'Empordà.
El 23/06 es visita la zona amb en Ramon i es tornen a observar els dos integrants de la parella.
El 25/06 es torna a la zona i es comprova que efectivament hi estan criant. Es donen totes les circumstàncies necessàries per poder-ho afirmar. No hi ha lloc per al dubte.
Després de repetides visites a l'indret en qüestió i sempre guardant una distància de seguretat, el dia 11/07 s'observa un poll ja volander, però probablement en siguin més.




Poll d'esparver cendrós. Llapis i aquarel.la sobre paper.




Foto de la femella reproductora d'Esparver Cendrós. Des de hide i amb moltes hores invertides. Foto: Ramon Fortià

8 de juliol del 2009

"Guerra a las alimañas"

Encara no sé com, perquè a casa mai hi ha hagut cap caçaire, un dia mentre remenava documentació antiga, em va caure a les mans un exemplar del "Boletín de la Sociedad de Cazadores del Alto Ampurdán", concretament el "Numero Extraordinario de Mayo de 1959", a on a part de tractar temes que res tenen a veure amb l'activitat cinegètica com ara la programació de les Fires i festes de la Santa Creu de Figueres, també hi apareixen articles informatius o d'opinió respecte a la cacera. N'he extret un parell de "perles" que us transcric literalment a continuació i que il.lustren d'una manera aclaparadora com eren tractades abans les espècies d'ocells rapinyaires o de mamífers carnívors que actualment estan protegides per llei. Avui en dia, matar algun exemplar d'aquestes espècies pot comportar una forta sanció econòmica, retirada del permís de caça i en algun cas, fins i tot pot ser constitutïu de delicte. Com veureu, fa 50 anys, això no només no es sancionava sinó que es premiava econòmicament...
Afortunadament, les coses han canviat...



GUERRA A LAS ALIMAÑAS
Al iniciarse la temporada de caza 1956-1957, la Sociedad de Cazadores del Alto Ampurdán, evidenciando un entusiasmo y una actividad dignas del mayor elogio, instituyó una campaña contra las alimañas, dotada con diversos premios en metálico destinados a recompensar a cuantos cazadores se dedicaran a la persecución y exterminio de las mismas.
La citada campaña cosntituyó un éxito sin precedentes, que hubiera dado mejores resultados si en lugar de haber contado solamente con los exiguos recursos de la Sociedad, aumentados en parte por las irrisorias cantidades puestas a su disposición por algunos Ayuntamientos después de extraerlas de los mezquinos presupuestos municipales asignados para ello, hubiera sido favorecida con la generosa e importante ayuda y cooperación de una Junta Provincial para el exterminio de los animales dañinos, tal como funciona en otras provincias españolas, por ejemplo la de Guadalajara, que el pasado año ha distribuido premios por valor de 50.000 pesetas.
Pero como actualmente no debemos fiar en ayudas ajenas y consideramos que de no ser nosotros los que afrontemos este problema que amenaza a la fauna de nuestros montes nadie lo haría, este año reanudaremos nuestros esfuerzos con la modestia que nos es característica, para emprender la campaña que iniciada en 1956-1957 no pudo realizarse en las siguientes temporadas por falta de medios y que evidenció el interés de nuestra Sociedad por hacer frente a la plaga nefasta de las alimañas.
En aquella campaña fueron repartidos premios por valor de 5.000 pesetas y se dieron muerte a 62 zorros, 6 gatos monteses, 3 gatos cimarrones, 3 jinetas, 9 aguilas, 15 milanos grandes, 10 milanos pequeños, 539 urracas, 53 arrendajos y 5 grandes-duques, sin contar con aquellos que no figuran en la estadística por haberlos presentado cuando la asignación prevista estaba agotada.
Para este año se dotará la campaña con la cantidad de 10.000 pesetas, distribuídas de la siguiente forma:
CARNICEROS MAMÍFEROS – Zorros, 50 ptas., crías de zorro, 20 ptas. cada una.
Gato montés, 20 ptas. Gato cimarrón, 20 ptas. Turón, 25 ptas. Jineta, 20 ptas. Comadreja, 20 ptas.
AVES DE RAPIÑA DIURNAS – Aguila, 50 ptas. Por cada ave de rapiña de tamaño igual o superior al milano, 15 ptas.
Por cada ave de rapiña de tamaño menor al milano, 10 ptas.
Urracas, 4 ptas. Arrendajos, 4 ptas.
AVES DE RAPIÑA NOCTURNAS – Gran-duque, 50 ptas.
Para dar facilidades a los no residentes en nuestra ciudad, las piezas podrán presentarse al cobro en las localidades donde exista Delegación de la Sociedad, o sea en La Junquera, Agullana, Llers, Cistella, Colera y Port-Bou.
En donde no exista Delegación deberán hacerlo en Figueras, local social en el Café del Progreso, los jueves de 3 a 5 de la tarde y los lunes de 7 a 8.
Será condición indispensable la presentación, por lo menos, del rabo u orejas de los mamíferos y la pieza entera en las rapaces, siendo suficiente las patas en las urracas y arrendajos.
Existe también gran interés en llegar a la creación de un cuerpo de cazadores alimañeros, los cuales actuarían con completa independencia y a los que se les extendería un título que les acreditaría como tales, instituyéndose premios y menciones honoríficas para los que se distinguieran por su labor y eficacia en esta tarea.
Para ello dirigimos un llamamiento a todos los cazadores de nuestra comarca, en la que sabemos existen muchos dedicados a esta especie de caza, tan útil y necesaria en todos sus aspectos, para que se inscriban con objeto de extenderles el citado título y para convocarles a una reunión en la cual cambiaríamos impresiones sobre el particular.
Preparémonos, pues, para iniciar este año esta eficaz campaña contra los animales dañinos, exponente claro de la utilidad de la asociación cuya finalidad no es, ni debe ser otra, que velar por los intereses de la caza, patrimonio común de todos los cazadores.

BUEN ALIMAÑERO
Por noticias recibidas de Pontós, se sabe que el cartero de aquella localidad, don Miguel Darder, efectuó recientemente un considerable exterminio de zorras valiéndose de un sistema muy ingenioso y personal.
Si añadimos que el mencionado cartero no es cazador pero sí muy aficionado a la destrucción de alimañas perjudiciales para la agricultura y la caza, se darán cuenta nuestros lectores que merece nuestra sincera felicitación y aplauso.

-Extret textualment de:
-Sociedad de Cazadores del Alto Ampurdán. Boletín informativo – Mayo 1959.