Figues confitades

 Ara que és temps de figues (per algunes varietats ja fins i tot és tard) es pot aprofitar l'excedent per fer-ne de confitades per a poder gaudir-ne tot l'any i fer les delícies dels més gormands i llaminers. Per aquest menester cal collir-les madures però no massa, han de ser un pèl menys madures de com les colliríem per a menjar en cru. Val la pena també mirar de collir-les tot conservant la cua i el màxim de senceres possible. En aquest cas n'hem collit de la varietat verdal, però qualsevol altra pot servir.

Les figues acabades de collir

Un cop a casa, les rentem i les escaldem un moment en aigua bullent, per tot seguit posar-les a escórrer. Un cop escorregudes de l'aigua bullent les punxem una mica perquè després hi penetri millor l'almívar que farem.

Les figues escaldant-se

Per fer l'almívar les proporcions son per a 1kg. de figues fresques (abans d'escaldar) mig litre d'aigua i mig quilo de sucre. Posem al foc una eina planera i ampla i fem l'almívar amb l'aigua i el sucre remenant suament fins que aquest es desfà completament. Quan l'almívar arrenca el bull el deixem bullir només uns pocs minuts perquè es redueixi una mica, però només una mica i no ens passem, que llavors ens faltaria "suc". Tot seguit hi encabim el quilo de figues punxades. Millor posar-les dretes amb la cua cap amunt.

Les figues bullint en l'almívar

  En acabat les deixem bullir en l'almívar mitja hora a foc baix. És important no tocar-les ni remenar-les, s'han de deixar fer. Passat aquest temps ja es poden envasar en els pots de vidre per a conserva. Cal fer-ho inmediatament. Anem emplenant els pots amb les figues i després hi afegim el suc fins que siguin plens. Els tapem i els posem de cap per avall. S'han de deixar refredar en aquesta posició. Fent-ho així, els pots queden tapats hermèticament garantint-ne la seva conservació per a molt de temps. Amb aquestes quantitats surten tres pots aproximadament de "producte acabat".

Posant-les als pots.

Com es pot veure, la recepta és prou senzilla i creieu-me si us dic que no heu menjat mai res de més bo. Ideals totes soles com a postre, o bé acompanyant algun tipus de formatge o recuit. A França també se solen menjar acompanyant diversos tipus de foie, una combinació també només apta per a bocafins.



El confit de figues ja envasat

Bon profit!!!

De Preó, formatges i formatgeres

Fa temps que tinc la ceba de provar de fer a casa alguns derivats làctics. Tot començà amb algun recuit mig reeixit, després un xic de formatge fresc i darrerament fins i tot m'he atrevit a provar de fer formatge i a madurar-ne algun. Recordo fa anys que l'àvia en feia amb la llet de les vaques de casa. Jo no hi parava massa atenció i ara que m'he interessat pel tema, per aquelles coses que passen, malauradament ja no hi són ni les vaques ni l'àvia...

Retrobar, dècades després, alguna de les petites formatgeres de terrissa que ella feia servir ha estat molt més que una motivació afegida...

Algunes de les formatgeres de l'àvia

Recordo també, de vailet, les plantes del Preó (Cynara cardunculus) que cultivàvem a l'hort i que, tant o més altes que jo en aquell temps, acollien una variada multitud d'insectes a les seves precioses flors liles. Els pistils d'aquestes flors s'utilitzaven per quallar la llet. Potser el nom més "oficial" per a aquesta planta propera a les carxofes és el d'Herbacol, però aqui sempre n'hem dit Preó i em vull resistir a dir-ne de cap altra manera. Fins i tot al fet de quallar la llet en diem "empreonar".

Mirant de fer les coses com sempre s'havien fet, m'he entretingut a tornar a collir flor de Preó -i a patir-ne les seves punxes- i ara n'estic triant la grana per plantar-ne més, que en convé força.

                                    

Flor de Preó assecant-se

Triant-ne la grana

Ànec blanc a l'Albera

Ara que tot just fa unes poques setmanes que les escopetes callen, la natura i especialment els ocells, proven de recuperar una mica la normalitat si és que queda alguna cosa normal en aquest rebregat entorn. Això, sumat a que el començament de la migració és a la cantonada, ha fet que avui als Estanys de l'Albera, a més dels habituals coll-verds, fotges, cabussets, i no tan habituals cullerots, poguéssim observar un preciós exemplar d'Ànec blanc (Tadorna tadorna) com el d'aquesta foto, pescada de la xarxa. Diria que es tracta de la primera citació d'aquesta espècie per a l'Albera.

Fotografia de David J. Slater

Romanç d'en Gustinet (Jaume Arnella)