Defensem el país perquè no és pràctic viure en un entorn deteriorat. Ni ètic transferir-lo fet malbé. Aquesta llarga i cansada guerra serà guanyada per a tots o perduda per tothom. Així de simple. Es tracta, purament, de viure i deixar viure. Ens en sortirem, potser.

RAMON FOLCH I GUILLEN

17 de juliol del 2012

De Preó, formatges i formatgeres

Fa temps que tinc la ceba de provar de fer a casa alguns derivats làctics. Tot començà amb algun recuit mig reeixit, després un xic de formatge fresc i darrerament fins i tot m'he atrevit a provar de fer formatge i a madurar-ne algun. Recordo fa anys que l'àvia en feia amb la llet de les vaques de casa. Jo no hi parava massa atenció i ara que m'he interessat pel tema, per aquelles coses que passen, malauradament ja no hi són ni les vaques ni l'àvia...
Retrobar, dècades després, alguna de les petites formatgeres de terrissa que ella feia servir ha estat molt més que una motivació afegida...
Algunes de les formatgeres de l'àvia
Recordo també, de vailet, les plantes del Preó (Cynara cardunculus) que cultivàvem a l'hort i que, tant o més altes que jo en aquell temps, acollien una variada multitud d'insectes a les seves precioses flors liles. Els pistils d'aquestes flors s'utilitzaven per quallar la llet. Potser el nom més "oficial" per a aquesta planta propera a les carxofes és el d'Herbacol, però aqui sempre n'hem dit Preó i em vull resistir a dir-ne de cap altra manera. Fins i tot al fet de quallar la llet en diem "empreonar".
Mirant de fer les coses com sempre s'havien fet, m'he entretingut a tornar a collir flor de Preó -i a patir-ne les seves punxes- i ara n'estic triant la grana per plantar-ne més, que en convé força.


                                    
Flor de Preó assecant-se
Triant-ne la grana