Defensem el país perquè no és pràctic viure en un entorn deteriorat. Ni ètic transferir-lo fet malbé. Aquesta llarga i cansada guerra serà guanyada per a tots o perduda per tothom. Així de simple. Es tracta, purament, de viure i deixar viure. Ens en sortirem, potser.

RAMON FOLCH I GUILLEN

15 de gener del 2013

Formatges d'estar per casa

Segueixo provant de fer formatges a nivell casolà, ara ja intentant fer-ne de madurats. Quin atreviment! o més ben dit, quina ingenuïtat... 
Aquesta vegada els ingredients han estat:

- 4 litres de llet crua de vaca. O sigui, i mai millor dit: tal com raja
- ferments làctics mesòfils
- quall
- sal

agitant la quallada a dins l'olla
la quallada escorrent-se a l'aigüera
el formatge assecant-se abans de começar la maduració

el formatge ja madurat, al cap de dos mesos

vista de la pasta, un cop encetat

Força content amb el resultat, tot i els problemes de temperatura i humitat durant el procés de maduració, que afortunadament començo a tenir una mica -no massa- controlats. Ha quedat una escorça natural que al meu modest entendre està prou bé i per dins la pasta és més cremosa cap al centre, amb petits ulls que no sé si son deguts al gas que es pugui haver format durant l'envelliment o a un premsat insuficient, però vaja, que ja m'hi agraden. Fa bona olor, recorda un xic el formatge tipus Maó -Mahon, que diria en Bauzà- que fan a Menorca. Bon gust, bé de sal, forteja una mica i també la pasta té un final un xic farinós que no m'acaba d'agradar del tot, podria ser per massa quall tot i que no n'estic segur.
Si cap d'aquests experiments formatgers ens mata -amb bacteris no s'hi juga- ho seguirem provant...